És important no confondre la comunicació, l’idioma o llengua, el llenguatge i la parla.

• Comunicació: Aquesta és la capacitat de transmetre informació. Fins i tot els animals es poden comunicar entre ells.
• Idioma: Aquesta és la llengua o llengües que parlem (castellà, català, anglès...)
• Llenguatge: Capacitat humana pròpia per expressar pensaments i sentiments a través de la paraula. Inclou expressió, comprensió i requereix processos neuronals.
• Parla: És la llengua parlada, els sons que articulem per poder comunicar-nos de forma oral.
  

Quin logopeda ens pot ajudar amb la parla?

Els logopedes s'especialitzen en molts camps, però les àrees d'interès per als nens amb FLP són les relacionades amb el sistema orofacial:

• Respiració i audició
• Deglució i succió
• Fonació i articulació

Els infants amb FLP, tenint el paladar més petit del normal, no poden exercir tota la pressió que requereix el discurs, tampoc tenen espai per donar un bon suport a la llengua i això pot causar problemes de parla. A més, tendeixen a respirar a través de la boca, cosa que fa que els músculs funcionin de manera diferent i també causa problemes de parla. És a dir, els problemes anatòmics són la causa dels problemes de parla.

Per això, ens interessa treballar amb un logopeda col·legiat, especialitzat en habilitats motores orofacials i en teràpia orofacial i miofuncional, que tingui experiència tractant persones amb fissura labiopalatina.

Si l'infant respira contínuament per la boca, l'anatomia orofacial s'adaptarà a aquest tipus de respiració. La col·locació de la llengua es veurà afectada, així com la sortida de les dents i fins i tot el desenvolupament de la cavitat oral. Per això, un dels millors tractaments per millorar la parla és fomentar la respiració nasal.

Quins exercicis podem fer per treballar la respiració nasal?

• Aspirar una tira de paper higiènic a través del nas i aconseguir que es mantingui enganxada sola. (L'avió)
• Fer bombolles de sabó amb el nas.
• Jugar amb una trompeta nasal.

Què és l'esfínter velofaríngi?

Un dels problemes típics en la fonació dels nens amb FLP és que tendeixen a treure la llengua en dir alguns fonemes perquè no tenen prou espai dins del paladar per deixar la llengua a l'interior. De vegades el so resultant és similar, però és molt important que el nen aprengui a articular tots els fonemes correctament.

Un dels primers punts més bàsics per aconseguir una correcta articulació dels fonemes és que han de sentir-hi perfectament per poder diferenciar correctament tots els sons. Si la discriminació auditiva no és bona, trobem problemes de parla, que poden acabar convertint-se en problemes de llenguatge, ja que si l'infant no hi sent bé, no parlarà bé i tindrà més dificultats per llegir i escriure correctament.

Després d'una operació de paladar, és normal que el drenatge nasal continuï (aliments que surten del nas). Fins i tot si està físicament tancat, el cervell ha d'aprendre a utilitzar els mecanismes per fer un bon segell muscular. És l'esfínter velofaringi l'encarregat de fer aquest segell.

És molt important treballar el segellat de l'esfínter velofaringi. Un mal tancament, a part de produir una emissió de sons més nasal, també pot ser el culpable que l'infant tingui sempre molta mucositat tot i no haver-hi cap motiu aparent (no està refredat, no té al·lèrgia, etc.). A vegades passa que, si el segellat no és complet, micropartícules alimentàries poden arribar al nas i aquest fet produeix moc. Aquest mal segellat pot causar problemes respiratoris, problemes d'audició o infeccions que poden conduir a la pneumònia.

L'esfínter velofaringi participa en moltes funcions:

• Articulació. L'esfínter ha de romandre tancat en tots els fonemes excepte [m], [n], i [ñ].
• La ventilació tubal. És important per a una bona oïda, ja que el tub d'eustaqui és horitzontal i si l'esfínter no es tanca correctament, hi ha risc que s'obstrueixi amb micropartícules d'aliments i produir més otitis i problemes auditius.
• Tancament de les vies respiratòries durant la deglució per tal d'evitar l'ennuegament.

Podem veure com funciona l'esfínter velofaringi en els següents vídeos:

Un dels principals reptes del logopeda és treballar aquest tancament de l'esfínter velofaringi.

Amb quina edat s'ha de dir cada fonema?

Com es tracta la disglòssia en nens amb FLP?

El logopeda possiblement definirà una sèrie d'exercicis isomètrics per enfortir la musculatura i treballar la parla, però només amb els exercicis, no s'aconsegueix res. És important que hi hagi un bon treball del logopeda darrere d'aquests exercicis i que es coordini amb altres especialistes (otorrino, maxil·lofacial, foniatre...)

A més, el treball de la família és molt important. Ha d'estar involucrada en la teràpia logopèdica de l'infant.

Malauradament, normalment els logopedes dels CDIAP i  dels hospitals treballen dificultats en el llenguatge, no en la parla. És per això que no sempre poden ajudar els pacients amb FLP.  Per això, l'Associació Fícat disposa d'una logopeda especialitzada en el tractament d'infants fissurats per tal d'ajudar tant en l'alimentació com en la parla. (Demana més informació enviant un correu electrònic a associacio@ficat.info).

Altres punts d'interès a tenir en compte

• És molt important tractar correctament les apnees del son, ja que poden causar problemes a llarg termini. Quan es sospita que el nen les està patint, és molt important consultar amb un metge.
• Si un nen només té problemes de parla i no té cap problema de desenvolupament del llenguatge, pot aprendre a parlar moltes llengües alhora. No és cap problema. En cas de retard en el llenguatge, es recomana que cada pare sempre li parli en el mateix idioma. Per exemple, la mare en català i el pare en francès.
• És molt important operar el frenet si és curt perquè puguin parlar correctament.
• Si el nen té excés de saliva, la millor manera de treballar-ho és amb una bona higiene dental, treballant la respiració nasal (ja que tanquen els llavis) i visitant el dentista regularment. A l'edat de 4 anys, el problema de la saliva ja hauria d'estar resolt.