Avui és l'aniversari de l'Iria i, quan miro enrere, no puc més que sentir-me orgullosa de tot el que ha superat i de tot el que ens ha ensenyat.

Fa exactament 2 anys, va néixer una petita lluitadora amb fissura palatina. El que als altres nens se'ls hi regala de forma innata, l'Iria s'ho va haver de guanyar. Aprendre a respirar, aprendre a menjar. Però la nostra petita, cabuda com sa mare, insistia i insistia fins a quedar esgotada. La pràctica fa el mestre i, amb molt d'esforç, l'ajuda inestimable de la Raquel Garcia Ezquerra i el suport emocional de l'Associació Fícat, vam aconseguir anar superant obstacles. Perquè en aquests 2 anys l'Iria ha hagut de superar molts reptes! Ingressos hospitalaris, una intervenció quirúrgica, hores i hores a les sales d'espera dels hospitals... Però tot ho ha enfrontat amb una fortalesa i una capacitat de resiliència inexplicable per una nena tan petita.

Iria, m'has ensenyat tantíssim sobre la vida, que no puc estar més agraïda perquè ens hagis triat com a pares i puguem acompanyar-te durant tot el viatge.

Fins que se't curin les ales, jo seré aquí espantant els teus malsons. T'estimo ratolí.

Alícia és el nostre nadó arcoiris. Després de 6 avortaments i un embaràs de risc, el 17 de gener del 2019 va arribar el nostre petit miracle. Tot semblava anar bé fins que hores després ens van donar la notícia que havia nascut amb una fissura al paladar. Aquest diagnòstic ens va deixar en xoc. Encara no havia acabat el malson? Què tenia el nostre nadó? Què implicava? Era culpa nostra? Un munt de preguntes s'amuntegaven als nostres caps mentre vèiem com se l'emportaven a l'UCI, així que el dia que l'Alícia va néixer va ser el millor i el pitjor de les nostres vides. L'inici va ser difícil, molts dubtes i poca informació. Ningú amb qui compartir les nostres pors ni que hagués passat per la mateixa experiència, així que quan vam trobar FICAT va ser com quan trobes la peça que faltava del puzle, com treure's un gran pes de sobre perquè pel que estàvem passant ja ho havien fet moltes famílies abans i conèixer les seves experiències feia que caminéssim amb pas més ferm cap a la meta. Tot i les dificultats de la nostra xicoteta per menjar i dormir, ofecs constants, l'operació i les interminables visites a metges, Alícia ens ha donat una lliçó quant a superació. Diuen que aquests nadons són especials, que ja abans de néixer tenen una llum que brilla amb més força i que per això només són 1 de cada 700. I 24 mesos després, mirem enrere i no deixem de sorprendre'ns que una coseta tan petiteta ens hagi ensenyat tant.

Isla va néixer un 23 de gener a les 00.19, amb 34 setmanes de gestació, després de passar dos dies ingressada per fissura a la borsa i pèrdua de líquid amniòtic. Va ser una cesària, cosa que va suposar no veure-la fins passades unes quantes hores, només volíem abraçar-la.

 Vam passar dues setmanes a l'hospital insistint perquè s'agafés bé al pit i guanyés una mica de pes. Després de dos mesos ens vam adonar que tenia una fissura al paladar tou, no vam saber com reaccionar.

No és fàcil, i cal paciència, però veure a l’ Isla tan feliç ho soluciona tot. És una gran lluitadora. ❤️

El dia 16 de gener de 2020 va arribar la nostra bogeria summament desitjada, Ariadna, i durant uns segons es va aturar el món 🥰. El segon dia ens van dir que tenia fissura palatina posterior (en aquella mil·lèsima de segon em vaig limitar a pensar que potser desapareixeria per si sola😅) i el que podia suposar, i aquí el món va tremolar una mica, però amb el pas dels dies ens va ensenyar que havia nascut amb una força i una energia desmesurada. El camí no és fàcil (horaris una mica caòtics i dificultat amb l'alimentació) però està sent el nostre i no el canviaria per res. És una etapa que passarà i ens deixarà un aprenentatge que serà per sempre. Gràcies a la nostra tortugueta feliç que ens ha ensenyat que els imprevistos no són més que això i que no hi ha fissura que ens pugui separar, només unir-nos cada dia una mica més. Gràcies a FICAT per assessorar-nos i fer-nos tot el procés molt més fàcil!

I de sobte fa 17 mesos vas arribar tu, molt especial, sent 1 entre 700, i elegint-me com a mare a mi. Pol, tu m'has donat una lliçó, vas néixer amb el paladar fes, una malformació que no només comporta una intervenció quirúrgica per solucionar-ho. Però sabeu que? No canviaria res, tot el que hem viscut forma part de Pol, ell ha superat i superarà tot això, ell m'ha donat a mi una bona lliçó, superant les adversitats del dia a dia. Aquests nens són especials, riuran, menjaran, es relacionaran i tindran una vida normal, ara per ara seguim anant cada setmana a logopèdia, visites periòdiques a BCN, operacions... Però el miro i el veig feliç, sempre està content, i riu, riu molt.

1 de 700, Yeray “Gran”. “EL GRAN”. Mai millor dit, vas entrar per la porta gran i cada pas que has fet ha estat gran. Gran per aprendre a respirar per tu sol quan estaves dintre de la incubadora perquè no sabies regular la teva respiració, gran perquè sense saber succionar t'agafes al pit tot el que podies, gran perquè els teus biberons van arribar a ser de 1 h 45 minuts a 14 minuts, gran perquè has après a regular els teus ofecs... i un sense fi superant cada obstacle i ensenyant-nos dia a dia més i més de la vida. Et donem les GRÀCIES infinites perquè mai pensem que d'una malformació anàvem a aprendre tant i ens retrobaríem amb el més pur instint de bondat de les persones a qui ens has units, gràcies sobretot per escollir-nos com a pares perquè sabem que mai ens deixarem anar de la mà i sobretot una i mil vegades gràcies per ser tu.

Quan aquesta llavoreta comença a créixer dins teu és inevitable tenir una barreja de sentiments on la felicitat i la por solen tenir un paper protagonista. Felicitat perquè no hi ha res més extraordinari que poder crear vida i por perquè vols que tot vagi bé i el teu nadó creixi fort i sa. Hi ha vegades que no tot surt de deu i la notícia sol caure com un gerro d'aigua freda. Això ens va passar el 30 d'agost quan ens van dir que Enzo venia amb fissura labiopalatina unilateral. Van ser mesos d'incerteses, canvis, proves, visites i informació, molta informació. Per sort la calma i la tranquil·litat va anar arribant a poc a poc gràcies a l'equip mèdic i al suport de famílies que estaven passant pel mateix. Avui Enzo ja ha passat la seva primera cirurgia i aquesta cursa de fons segueix, però aquí estem entrenant dur dia a dia per arribar a la meta SEMPRE SOMRIUENT 😃