Associació FÍCAT

Associació de Fissurats de Catalunya

El Dr. Josep Rubio i Palau, maxil·lofacial del'Hospital Sant Joan de Déu, ens fa arribar el protocol que fan servir al'Hospital.


Adjuntem també el link del seu blog maxilobarcelona.blogspot.com


I del la seva pàgina de Facebook per que el seguiu. És molt interessant: https://www.facebook.com/JosepRubioMaxilofacial/

PROTOCOL:

"Després del tractament quirúrgic de la fisura llavipalatina és necessari un seguiment tant per un equip multidisciplinar format pel cirurgià,l’ortodoncista, ORL i logopeda entre d’altres.


A continuació us resumim algunes de les intervencions més freqüents a nivel maxil·lofacial que realitzem als nens amb fisura llavipalatina durantel seu creixement.


  • Empelt alveolar: La majoria de pacients amb fissura llavipalatina precisen la reconstrucció de la fissura alveolar. La tècnica d'elecció és mitjançant un empelt de cresta ilíaca. Se sol realitzar a partir dels 7-8 anys i és aconsellable la realització d’ortodòncia abans i després de la intervenció per a enxamplar el paladar i alinear les dents.
  • ·Fístules palatines: Són forats entre la cavitat oral i nasal que poden aparèixer en un petit percentatge de pacients. No només causen la fuga d'aire, líquids i aliments entre la boca i el nas, sinó que també dificulten la parla normal. El seu tractament consisteix en el tancament complet de les capes nasal i oral per a sellar la comunicació.
  • ·Cirurgia ortognàtica: Un elevat percentatge de pacients amb fissura llavi palatina precisen la realització de cirurgia ortognàtica per a la recuperació d'una harmonia faciali correcta posició dels maxil·lars i oclusió. Es tracta d’una intervencióhabitual a nivel maxil·lofacial però que té algunes particularitats en el pacient fisurat. Típicament el maxil·lar superior es desenvolupa menys que la mandíbula quedant una mossegada invertida amb la mandíbula per davant. A través d’incisions a dins de la boca es poden mobilitzar els maxil·lars i fixar-los amb mini plaques sense deixar cicatrius externes.
  • ·Distracció osteogènica: En pacients amb un maxil·lar molt petit respecte a la mandíbula que no es pot corregir mitjançant cirurgia ortognàtica es pot normalitzar la seva posició através de l'avanç progressiu del mateix. Això s'aconsegueix després de la col·locació d'uns dispositius interns (distractors) sense deixar cicatrius a la pell que avancen gradualment el maxil·lar (1 mm al dia) fins a la desitjada posició per a que encaixi correctament amb la mandíbula. Aquest avançament lent de l'os permet una adaptació progressiva dels teixits tous de la cara millorant el resultat funcional i estètic i reduint la possibilitat de recidiva.
  • ·Rinoplàstia: L'asimetria de la punta o de l’envà es pot corregir mitjançant una rinoplàstia. Sovint és necessària la realització d'empelts de cartílag (del propi envà, pavellóauricular o costella) per a conseguir una bona simetria. La cirurgia se sol realitzara partir dels 14-16 anys per millorar l'aparença del nas i/o la respiració nassal.
  • ·Implants dentals: Degut a la fissura alveolar o a l'agenèsia de dents poden faltar una o més dents. Les dents més freqüentment implicades són els incisius laterals i els canins. Hi ha diferents maneres de rehabilitar-los com són les pròtesis o els implants dentals. Aquests consisteixen en un cargol de titani que es col·loca en el llocon falta la dent i fa la funció d’arrel. Posteriorment es realitza la corona a l’implant que farà la funció de dent. En algunes ocasions pot ésser necessària la regeneració òssia prèviament o el mateix dia de la col·locació de l'implant. El moment òptim per a la seva col·locació és un cop s'ha finalitzat el creixement."



Ficat pertenece a la Federación Nacional de Asociaciones de Personas y Familiares Afectados de Fisura Labiopalatina

Enviar email contador de visitas