• 12è ANIVERSARI FÍCAT

    Vine a celebrar-ho amb nosaltres!

    Al Restaurant InOut Hostel

    c/ Major del Rectoret nº 2 

    el 26 de maig de 2024

    Reserva aquí
  • Mare jugant amb la seva filla nascuda amb fissura labiopalatina

    ASSOCIAT A FÍCAT

    SÓN NOMÉS 30€ L'ANY


    Ajuda a les persones nascudes amb

    fissura labiopalatina. Associa't a

    Fícat. Podràs desgravar el 80% de

    la quota. Ajudaràs a que les

    persones nascudes amb fissura

    labiopalatina puguin desenvolupar

    tot el seu potencial.

    ASSOCIA'T
  • Nadó amb SPR prenent llet amb un biberó especial

    GUÍA D'ALIMENTACIÓ

    Demana la teva guia per a famílies

    on t'explicarem de forma senzilla

    les diferents pautes de lactància i

    alimentació necessàries per tenir

    cura del teu nadó nascut amb fissura.

    DEMANA LA TEVA
  • Unes mans agafant un conte infantil

    UN PRECIÓS SOMRIURE

    Compra aquest bonic conte, editat

    per Fícat amb l'objectiu d'explicar

    als més petits de la casa què és

    la fissura labiopalatina i quin és

    el tractament. No et quedis sense!

    COMPRA EL TEU EXEMPLAR
FES UNA DONACIÓ

Diseño del blog

Tipus de cirurgia

Extret de http://soceff.org/guia-para-padres/

Ortopèdia prequirúrgica

Es tracta de la col·locació d'un aparell ortodòntic al paladar del nadó per aproximar els segments.

Amb això busquem una major aproximació i millor alineació de paladar fissurat de forma controlada, facilitant la cirurgia inicialment i disminuint la necessitat d'ortodòncia en el futur.


Motlle nasoalveolar  o NAM (Grayson)

Consisteix en una placa obturadora del paladar amb una prolongació per donar forma a l'ala nasal. La placa es va canviant cada poc temps per tal d'anar reduint la fissura.



Cirurgia del llavi. Queloplàstia o Quilorràfia

Habitualment, la cirurgia es porta a terme entre el tercer i sisè mes de vida.

*Extret de http://soceff.org/guia-para-padres/

QUANT TEMPS ESTARÀ INGRESSAT?

Si no hi ha incidències, l'ingrés dependrà del temps que el nen necessiti per tornar a la normalitat en la seva alimentació. En general és una cirurgia ben tolerada pel nadó i, habitualment, pot anar-se'n d'alta hospitalària entre les 24 i 48 hores postoperatòries.


COM PODRÉ ALIMENTAR AL MEU NADÓ?

Hem d'evitar les tetines i els xumets el primer mes després de la intervenció. Si bé, el nen podrà alimentar-se al pit, amb xeringa o amb cullera sis hores després de la cirurgia.


QUINA CURA HE DE TENIR ENVERS LA FERIDA?

Inicialment, recomanarem mantenir-la molt neta i seca com a únic tractament. Un cop s'hagin retirat els punts, recomanem massatges amb silicona en gel, hidratació i protecció solar durant un any després de la cirurgia.

Cirurgia del Paladar. Palatoplàstia

El tancament es durà a terme apropant els laterals del paladar i fent la sutura a la línia mitjana. Al mateix temps, es realitza l'orientació de la musculatura dividida i l'allargament del paladar. Si cal, s'aprofitarà el temps quirúrgic per a la col·locació de drenatges timpànics per part d'ORL.

*Extret de http://soceff.org/guia-para-padres/

QUAN ES REALITZA?

La cirurgia es porta a terme entre els 10 i 14 mesos de vida.


COSES A TENIR EN COMPTE

Durant el primer mes postoperatori el nen ha de ser alimentat amb dieta tova i amb cullera, got o xeringa, evitant les tetines i els xumets. És important evitar la introducció de les mans de l'infant a la boca, així com de qualsevol objecte dur o punxant.


És normal l'existència d'una línia de punts de sutura al centre i que aniran desapareixent en les primeres setmanes. No ha d'alarmar la sortida d'aliment pel nas.


Si s'han col·locat els drenatges timpànics, hauràs d'evitar la immersió del cap de l'infant en aigua fins a la seva retirada, però la higiene de les orelles es pot dur a terme amb normalitat.


Quant de temps estarà ingressat?

Si no hi ha incidències, l'ingrés dependrà del temps que el nen necessiti per tornar a la normalitat en la seva alimentació. En general pot anar-se'n d'alta hospitalària entre les 24 i 48 hores postoperatòries.

Reparació de Fístules oronasals

Una fístula és una comunicació anòmala entre dos òrgans que pot ser d'origen congènit o secundari a múltiples causes. Les fístules oronasals són la comunicació anormal entre la boca i el nas, i es tracta de la complicació més freqüent de la cirurgia de la fissura palatina.


En quin percentatge de casos passa?

La incidència és molt variable en funció de la dificultat del tancament primari de paladar i en funció de l'experiència del cirurgià. En les sèries estan descrites incidències des del 4 al 35%, sent més freqüents en les fissures palatines bilaterals.


Quins símptomes produeixen?

Fonamentalment es diagnostiquen per la sortida de líquid o aliment a través del nas i per les dificultats en la pronunciació (hipernasalitat).


Quin és el tractament?

Segons la localització i la mida s'han descrit multitud de tècniques. Les més habituals són penjolls locals, bé del mateix paladar, de la mucosa oral o lingual. També s'han descrit l'ús de penjalls lliures (procedents de zones més allunyades del cos) o l'ús de materials sintètics. La recidiva (reproducció) de la fístula es calcula que és d'aproximadament un 25%.

*Extret de https://www.oralmaxsurgery.theclinics.com/

Gingivoperiostioplastia (GPP)

Es tracta del tancament quirúrgic de la geniva per afavorir l'erupció dentària i evitar la introducció en la fissura d'aliments o comunicacions amb el nas.


Si el defecte entre els dos segments és petit (<2 mm), la GPP es pot dur a terme al mateix temps del tancament del llavi. Si el defecte és més gran i no pot fer-se un tancament precoç, es demora el tancament complet al temps de l' empelt ossi alveolar.


Existeix controvèrsia en la seva realització. Els autors que la defensen advoquen per una disminució de la necessitat d'empelts alveolars en temps de dentició mixta. Els detractors de la tècnica refereixen una reducció iatrogènica del creixement maxil·lar i un augment del risc de maloclusió dental.


Si bé els estudis fins al moment són esperançadors, encara són necessaris estudis a llarg termini per conèixer els efectes reals de la GPP.

*Extret de https://www.savalnet.com.py/medios/privado/em/cyc/2004/04_Grupo_Multidis_Estomatologia/02_Gingivoperiostioplastia.pdf

Rinoplàstia

El nas en els casos de fissura labial presenta les següents característiques:

  • Ala nasal de la banda afectada ampla, en fissures completes comunicada amb la boca per l'absència de terra nasal.
  • Columela curta amb la base desviada cap al costat sa
  • Cartílag nasal de la banda afecte anòmal , amb menor projecció i desplaçament lateral.


Quan es corregeix?

Al moment del tancament del llavi es porta a terme la Rinoplàstia Primària. Cada vegada es tendeix a ser més exigent en aquesta primera intervenció,  ja que s'ha demostrat què, tot i que durant el creixement s'esperen canvis, el nostre treball sobre ella persistirà en el temps.


No obstant això, és freqüent que, malgrat un adequat tractament quirúrgic inicial, l'evolució del nas en el desenvolupament tendeixi a presentar un descens del cartílag alar, unes bases asimètriques dels narius i una desviació de la piràmide nasal. Per a la seva correcció, entre els 16-18 anys, es realitza, en casos necessaris, la Rinoplàstia Secundària. Les expectatives de la cirurgia consisteixen a proporcionar simetria d'ambdós cartílags alars, projecció de la punta amb una funció respiratòria satisfactòria.

Cirurgia ortognàtica

La paraula ortognàtica ve del grec (Orthos: recte, Gnathos: mandíbula), i es refereix a l'alineament mandibular en els casos de desharmonies dento facials. Es tracta d'una obra resultant entre ortodontista i cirurgià, en el que consisteix a equilibrar els segments ossis i dentals per corregir la discrepància que, a vegades, poden presentar els nens amb FLP.


En la mateixa malformació, les cirurgies prèvies així com els tractaments ortodòntics previs, s'han associat a una deficiència del creixement del terç mitjà facial (maxil·lar), comparant amb la mandíbula, el que dóna una Maloclusió classe III (l'arcada dentària inferior es presenta per davant de l'arcada superior).


tractament

En casos lleus, aquesta maloclusió pot ser corregida amb ortodòncia; mentre que en casos més greus és necessari combinar un tractament ortodòntic a la cirurgia, que consisteix en l'avanç del segment mediofacial (Cirurgia de Lefort 1), a vegades, associada a desplaçaments mandibulars. Es tracta d'una cirurgia complexa que requereix un adequat estudi preoperatori i coordinació dels especialistes.


Quan?

Seran els cirurgians al costat de l'ortodontista qui indiquin la necessitat d'aquesta cirurgia. S'espera al complet desenvolupament facial (a partir dels 15-16 anys) per plantejar-se la necessitat de dur-la a terme.

Revisió feta el 26/05/2021 per Aida

COMPARTEIX LA NOSTRA HISTÒRIA

Share by: